Organitzador
Espai Debat
Veïnatges forçats: Memòria de la presó de les dones de la Trinitat
Presentació del Documental
“Veïnatges forçats” és un dels projectes de recuperació de memòria veïnal del Pla de Barris de la Trinitat Vella, en col·laboració amb l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ).
El passat està present cada dia als nostres carrers. A la part alta del barri de la Trinitat Vella hi ha un edifici blanquinós de l’any 1963. Va ser construït sobre els terrenys d’un antic patíbul de la ciutat: la famosa quinta forca. Aquest edifici, gran i mut, ens recorda que fa unes dècades allà van estar privades de llibertat moltes dones, algunes per delictes comuns, altres motius polítics — encara estàvem a la dictadura de Franco — i algunes per motius relacionats amb el fet de ser dona: per avortament, per adulteri o per l’exercici de la prostitució. És a dir, per decidir sobre el seu propi cos i la seva vida. Aquest edifici és l’antiga presó de dones de Barcelona.
Ara, el documental “Veïnatges forçats”, recorda què va ser i què va significar aquesta institució en la vida de les persones tancades allà, però també què va significar pel barri i per la ciutat de Barcelona. El documental, de la fotògrafa i artista visual Julia Montilla, recupera imatges, documents i gravacions relacionades amb la presó, en un procés de recerca fet braç a braç amb l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). Però hi ha molt més. “Veïnatges forçats” dóna veu a persones que van estar dintre de la presó, i també a militants feministes i antifranquistes que van participar en les mobilitzacions per reclamar l’amnistia per a aquestes dones preses. Simultàniament, el documental indaga en el coneixement de les veïnes i els veïns sobre la presó i la situa en el barri.
El 8 de març del 1976 es fa fer una de les primeres manifestacions públiques per a demanar l’amnistia per les dones empresonades, també es volia que marxessin les monges “Cruzadas” que llavors feien de funcionàries a la presó. A la mort de Franco el 1978, les “Cruzadas” no van voler acatar el règim democràtic i vam marxar de cop, deixant la presó sense funcionàries. Dolors Calvet, juntament amb altres diputats, van haver de fer de pont entre institucions penitenciàries i les preses. Durant un temps les empresonades es van autogestionar.
👀 Més informació
Sense comentaris