PAPASSEIT “VULL DIR LA VIDA, MENTRE EM QUEDI ALÈ”
Poques vegades trenta anys de vida donen per tanta vida com la d’en
Joan Salvat-Papasseit. Va ser un enamorat, fins a l’últim alè, del poder
de la paraula amb la quan descrivia el dia a dia de la seva gent, els
escenaris de la seva terra i la quotidianitat de la seva ciutat,
Barcelona.
Ho feia amb vocació, sabent quina era la seva missió i lluita com a
poeta, amb consciència de classe, des de l’avantguarda o la cultura
popular, amb l’anhel d’escriure, també, els seus somnis.
Cent anys desprès de la seva mort, la seva veu segueix sonant encara
actual i tan plena de força i optimisme, com quan, malgrat la salut
malaltissa i la presència constant i amenaçadora de la mort, sucava la
ploma al cor per dibuixar el cel blau, un mar en calma, l’anar i venir
del tramvia o el desig fugisser.
Amb aquest homenatge volem lloar el poeta, conèixer la persona i
aplaudir la seva actitud vital: Viure trenta vides en una. Viure i
beure’s la vida d’un sol glop.